La música ha estat sempre de moda. Sempre han existit programes televisius basats en la música i, des de fa uns anys, en els cantants amateurs que es volen convertir en professionals. De tots aquests, Oh Happy Day, de TV3, ha estat el primer en donar valor al cant coral i al grup com a element d’art i espectacle. Des que existeix aquest programa, ha crescut la febre dels joves (que en representen una bona part de l’audiència) per entrar a grups corals d’un o altre estil musical.

Cantar posa de bon humor i és una bona manera d’expressar les pròpies emocions. Cantar en grup permet compartir les emocions amb els altres, formar part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos i, sobretot, perdre la vergonya de deixar-nos anar.

Si ens ho volem mirar des d’un punt de vista artístic, cantar en grup és ric, perquè unim estils i veus de persones diferents. Aquest any, vuit de les quinze cançons que formen part del disc de la Marató de TV3 estan cantades per grups de cantants que normalment no canten junts. I de fet, només tres estan cantades per cantants individuals.

Si volem anar més enllà, formar part d’un grup que ha de fer una sola cosa i que l’ha de fer bé (en aquest cas, cantar), provoca haver de posar en marxa les nostres habilitats socials: aprenem a adaptar-nos a la manera de fer del col·lectiu, que no és la de ningú concret, sinó la de la suma de tots, aprenem a ser flexibles per poder encaixar, aprenem a moure’ns de manera diferent que quan estem sols, a respirar de manera diferent, a expressar-nos de manera diferent.

Els humans som animals socials, cosa que significa que fer activitats que desperten allò més social que duem dins, ens fa sentir bé, contents, plens, útils.

Sovint ens queixem de que els joves es tanquen massa en ells mateixos, en els seus ordinadors, mòbils, xarxes socials... Cada vegada més utilitzem tota mena de mitjans per tenir contacte amb d’altres, des de la distància, des de l’anonimat. Res és més social que unir-se a d’altres per realitzar una sola activitat.

Com a activitat grupal, el cant coral, té l’al·licient (si es fa bé), de desterrar la competitivitat, els individualismes, la necessitat de resultats... És l’art per l’art i el grup pel grup.

Ara que ve Nadal, trobarem molts grups, esperem, cantant les cançons pròpies d’aquests dies. Si us els creueu, observeu com respiren junts, com gaudeixen junts del que estan fent. Si en teniu oportunitat, uniu-vos a la festa del cant coral, animeu els vostres fills a participar-hi.

Sentir-se part d’un grup, saber-s’hi estimat i valorat (sigui un grup coral, un grup classe o la pròpia família), ens fa sentir segurs i valuosos, i ens protegeix de tancar-nos en nosaltres mateixos o de buscar aquesta seguretat en les xarxes o en grups socials menys adequats.