Nadal són les festes més famoses del món. I probablement les més celebrades. A casa nostra, pràcticament dos mesos abans de que arribi, ja ens bombardegen els anuncis de la tele, les llumetes del carrer, la decoració de les botigues...

Més enllà del costat lluminós i consumista de Nadal, aquestes festes són famoses per la seva pretesa funció d’unir les famílies en un entorn de pau, amor i harmonia. En pocs dies, se’ns acumulen una gran quantitat de dinars i sopars familiars on estem obligats a passar moltes estones amb els nostres i, si es pot, passar-ho bé amb ells.

Afortunadament per moltes famílies això és així: existeix una bona relació entre tots, trobar-se és motiu d’alegria i les festes passen amb la il·lusió que s’espera. En d’altres, les festes posen de relleu allò que falta. Quan ha mort un familiar, és durant les festes, que se’l troba a faltar de manera més significativa. Quan ens trobem amb pares que s’han separat recentment, les festes es converteixen en tot un repte pels fills, que han d’adaptar les tradicions i els records de la infantesa a la nova situació, i que sovint han de repartir el seu temps amb la màxima delicadesa per no despertar gelosies ni enfrontaments entre els pares.

Les festes poden tenir un to especial també pels adolescents. Sabem que durant l’adolescència, la relació amb la família canvia, i sovint no passa pels millors moments. Els enfrontaments amb els pares són més freqüents, i les estones compartides amb oncles, avis i cosins poden resultar molt feixugues, sobretot si no existeixen familiars d’edats similars.

Els adults, per la seva banda, tendeixen a demanar molt dels joves durant aquestes festes: “comporta’t”, “per una vegada vesteix-te bé, vés polit”, “vindrà gent, endreça la teva habitació”... Si sumem això a les moltes hores a què les vacances de l’escola obliguen a la convivència familiar, veiem que els conflictes ens esperen a la cantonada.

Els adolescents es troben al dia després de ser nens. Els podem estirar encara cap a alguna de les il·lusions que acompanyen el Nadal, impliquem-los en les festes, demanem-los ajuda a l’hora de decorar la casa, fer el dinar, comprar regals pels més petits, etc. I prenem el risc que la seva manera de decorar sigui diferent de la nostra o que els plats que cuinin no siguin del nostre gust. Es tracta de gaudir de les festes, no de tenir un Nadal perfecte.

Per altra banda, no els podem exigir més del que sabem que ens donaran. Si sabem que aguantaran bé el dinar, però no més, permetem-los que surtin amb els seus amics encara que la sobretaula no hagi acabat.

Potser és justament amb fills adolescents quan les reunions familiars tenen més sentit si parlem de la família més directa enlloc de l’extensa. Nadal és una bona oportunitat per aprofitar per fer coses pares i fills junts; limitant potser als dies més importants la trobada amb altres familiars. Si ho fem així, el sentit de la paraula “família” pot passar, en l’adolescent, de tenir  connotacions avorrides a estar relacionat amb quelcom confortable, càlid i divertit.