L’adolescència té mala fama; la veiem com una etapa de rebel·lia, i és veritat que la comunicació amb la família, sol fer-se més difícil.

Molts pares, quan parlen dels seus fills adolescents, ho expliquen com si els haguessin canviat el fill o filla: jo abans tenia un nen, o una nena, ens ho passàvem bé junts, jugàvem, em feia abraçades. I ara, de sobte, tinc un noi o una noia que sembla disposat a dir el contrari del que jo dic, que s’escapa si li vull fer un petó, i que es nega a explicar-me què fa, qui són els seus amics o què pensa.

L’adolescència és l’etapa reina de la identitat. És el moment en què la persona descobreix com és. Necessita fer-ho sol, i per això crea aquestes enormes barreres transparents que poden fer pensar que ens trobem davant un desconegut. Tranquils, l’adolescència també té un final...

Per què parlar de les vacances d’estiu? Doncs perquè el medi natural de l’adolescent, l’escola o institut, desapareix durant uns mesos, i si no hi posa remei, es pot sentir encara més estrany i més perdut que normalment.

Menció a part mereix el fet de la llargada de les vacances; tres mesos posen un problema als pares, que han de buscar la manera d’organitzar-se, tant si tenen fills petits com grans. I també posen un problema als adolescents; més enllà de la possible desconnexió amb alguns dels seus amics, la desconnexió amb els estudis és important. L’efecte rebot sol ser un molt mal primer trimestre el curs següent, ja que costa recuperar el ritme d’estudi.

Dit això, trobar l’equilibri durant les vacances és prou senzill. Cal buscar les activitats que motiven l’adolescent, trobar un espai que faci el mateix paper que les classes: estar amb persones de la mateixa edat, viure les petites aventures de cada dia. Si aconseguim una mica de lectura diària, o alguna classe setmanal, la desconnexió amb els estudis també serà menor.

Decidir estar de “vacances absolutes”, dormint fins tard i jugant a la consola, per molt que a l’adolescent li sembli un pla envejable, ens pot dur a l’avorriment més absolut, a la monotonia i, per tant, a més conflictes a casa.

Però que el llegir no ens faci perdre l’escriure. Si teniu l’oportunitat, ignoreu les queixes dels vostres adolescents i marxeu junts tota la família, viviu experiències en comú. Sovint fan suar tinta, però els adolescents es troben en l’època més màgica de la vida. Arribar a conèixer-los i trobar un espai de calma per conversar amb ells és un regal que us endureu per sempre.

Maria Gràcia Cornellà Font.

Psicòloga.